Philosophiæ Naturalis

Harmonía fractal al Cortalet PNAE

2010-04-25T16:35:00.008+02:00

"Armonía Fractal

Del 7 de maig al 30 de juny s’exposa al Cortalet del Parc dels Aiguamolls l'exposició “Armonía Fractal de Doñana y la Marismas”.

Una iniciativa del Consejo Superior de Investigaciones Científicas que es compon d'una exposició divulgativa, un llibre i la Web www.armoniafractal.com. A través de les originals i sorprenents fotografies aèries que Hèctor Garrido ha realitzat en les marismas atlàntiques andaluses i la direcció científica del professor Juan Manuel García Ruíz, el visitant podrà acostar-se al complex i apassionant món de la geometria fractal de les formes de la naturalesa.

Del treball conjunt entre el Parc dels aiguamolls, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i El Museu de la Tècnica de L'Empordà han sorgit una sèrie d'accions complementàries a l'exposició: Diàlegs, una conversa entre diferents personalitats d'àmbits de la ciència, la cultura, l'art entre unes altres; tallers, al llarg dels dos mesos, dirigits a un públic familiar per a aprendre de la mà de professionals l'essència de l'Harmonia fractal i visites guiades, per a observar in situ, les estructures fractals que ens regala la naturalesa del nostre entorn.

Armonía Fractal
Del 7 de maig al 30 de juny de 2010
Lloc: Cortalet del Parc dels Aiguamolls
Entrada gratuïta

© 2010 Museu de la Tècnica de l'Empordà. Figueres "

Em va fer molta il·lusió quan vaig saber que es portaria aquesta exposició a l'Empordà. I ara encara em fa més il·lusió poder participar-hi com a guia a l'activitat "Descobreix els Fractals" el diumenge 23 de maig. Tot i així deixaré per més endavant la publicació al bloc d'una petita guia de camp per "descobrir" fractals, i de moment us faré arribar el treball que vaig presentar al batxillerat. Espero que us agradi tant com aquesta recent pel·lícula de Cristóbal Vila que el resumeix perfectament:

Observant el laberint geomètric de la natura

Explorant els oceans

2010-03-13T21:48:00.010+01:00

Oceans a la gran pantalla des del 22 d'abril

Quan sento a parlar d’oceans de seguida se’m desprèn una sensació d’immensitat i misteri, sóc conscient de tota la vida que s’amaga a les seves profunditats. El meu germà i jo quan érem petits sempre buscàvem fòssils moguts per una gran curiositat. Aquests eren d'origen marí com amonites i curculles i per tant tot sovint fantasiejàvem imaginant molts tipus de criatures possibles. Però sempre la realitat superava la nostra ficció quan consultàvem nous llibres de dinosaures o miràvem documentals d’en Jacques Cousteau. I afortunadament, com bé ens mostra Robert Ballard, amb les exploracions submarines aquest fet sembla que continuarà essent així per força més temps.

És sorprenent veure de quantes maneres estranyes la vida persisteix en condicions tant extremes. Sembla, tal com ens explica James Cameron, un món alienígena que s’amaga sota els oceans, és un veritable món per explorar i estudiar s'obre davant nostre. L'admiració que sent Cameron per aquestes formes de vida és la mateixa que sento jo quan veig algunes de les noves troballes. Per tant, no és necessari anar a altres planetes per descobrir formes completament noves de vida, ja que s’estima que als oceans de la Terra encara hi ha milions d’espècies noves per a la ciència.

Ara més que mai necessitem fer-ne estudis que puguin ajudar a preservar aquests sistemes, penseu que la vida allà a sota està alentida. Per exemple, en el cas de les fosses marines la majoria d’espècies presenta un període de maduració molt llarg, d’uns quaranta anys. Per tant els efectes de les nostres activitats pasqueres, com la pesca d'arrossegament, esdevenen una veritable ruïna per aquests ecosistemes únics i no per això rellevants per a la integritat del planeta.

Finalment cal dir que l’estudi d’aquests éssers ens aporta i aportarà multituds d’aplicacions a la societat en forma de nous medicaments i altres productes tal com ens ho remarcava Narcís Monturiol.

Recomano les dues exposicions sobre Narcís Monturiol una al Museu Marítim de Barcelona, centrada sobre l’exploració submarina, i l’altra al Museu Empordà de Figueres, més biogràfica. Així com els dos recents TED Talks que us he adjuntat.

2010: Any Internacional de la Biodiversitat

2010-01-17T19:27:00.003+01:00

Si s'extingeix un nombre suficient d'espècies,
¿s'ensorraran els ecosistemes, i poc després vindrà
l'extinció de la majoria de la resta d'espècies?
L'única resposta que podem donar és: segurament.
Tot i això, pot ser que quan ho descobrim ja sigui
massa tard. Un sol planeta, un sol experiment.

Edward O. Wilson, La diversitat de la vida

Web oficial de IYB 2010

Avatar, xarxes complexes al descobert

2010-01-03T21:37:00.003+01:00

Magnífica al•legoria del problema ecològic, social i econòmic que hem de fer front. Dirigida per introduir-se a l’inconscient col•lectiu. Fortament recomanada.

Symphony of Science - 'We Are All Connected' (ft. Sagan, Feynman, deGrasse Tyson & Bill Nye)

2009-10-30T23:47:00.003+01:00

No se vosaltres, però a mi m'han entrat ganes de fer un UAB Symphony amb els nostres profes. Tot i que en el video ja en surt un. XD

Ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) trobat a l'entrada de casa

2009-10-17T15:01:00.004+02:00

Mindwalk by Bernt Capra

2009-09-11T13:24:00.002+02:00

http://video.google.es/videoplay?docid=9107401959308808776&hl=ca#

A US politician (Sam Waterston) visits his poet friend (John Heard) in Mont. St. Michael, France. While walking through the medieval island discussing their philosophies of life they happen upon Sonja (Liv Ullman), a scientist in recluse, who joins in their conversation. The two men listen to the ideas of this brilliant woman and discuss how her ideas can work in their own politician and poet lives.

El punto crucial- Fritjof Capra

2009-08-29T14:43:00.012+02:00

Em sorprèn veure en el pròleg (abril de 1981) que després de casi trenta anys encara ens trobem en el punt crucial. Aconseguirem impulsar-nos-hi o ja serà massa tard?

Tao de la física- Fritjof Capra

Per acabar us deixo amb una entrevista a Fritjof Capra que he trobat molt interessant:

http://www.agendaviva.com/entrevistacompletafrtjofcapra

Bolet de soca fractal, trobat a l'ordinador, jugant amb el conjunt de Julia fa dos anys

2009-03-22T18:37:00.004+01:00

2009-02-06T21:19:00.006+01:00

Els peixos elèctrics

Els peixos elèctrics han fascinat a molts científics i no-científics des de èpoques remotes. Ja els egipcis coneixien el poder anestèsic d’alguns d’aquests peixos. Per la qual cosa els antics grecs i xinesos van trobar-hi aplicacions pràctiques per guarir dolors cerebrals, la gota i paràlisis de nervis musculars.

Savis grecs, com ara Aristòtil, van intentar explicar com la rajada mediterrània (torpede) produïa el seu efecte anestèsic. Alguns deien que l’animal utilitzava un verí que fluïa per l’aigua i s’injectava a les preses a manera de dards. D’altres afirmaven que era una facultat inherent del peix per transmetre el fred a distància.

Com era de suposar no van tenir massa èxit ja que la teoria física de la electricitat no es va desenvolupar fins al cap de molts segles després.
Així doncs, els avenços científics per revelar aquest misteri van anar en paral·lel amb els descobriments sobre l’electricitat de finals del segle XVIII i a principis del s. XIX . Ja que es va posar de manifest la gran similitud entre la descàrrega d’una rajada elèctrica amb la produïda per la recent inventada ampolla de Leyden.

Més tard, els experiments amb granotes de Galvani van posar de manifest la capacitat elèctrica inherent del teixit nerviós i muscular dels animals.

Influenciat per aquests darrers treballs, el físic italià Alessandro Volta, va inventar la primera bateria de la història inspirant-se amb el mecanisme que utilitza la rajada elèctrica. La qual va construir intercalant capes de dos metalls i cartró mullat amb aigua salada, i era capaç de produir corrent elèctrica de manera continuada. Aquest descobriment fou acollit amb gran expectació pel món científic. Al 1801, Volta va obtenir nombrosos honors per part de Napoleó després d’exposar el seu descobriment a l’acadèmia francesa de ciències de Paris.

La pila de Volta va permetre el ràpid avenç que es va produir en la ciència durant el s.XIX. Ja que científics com Faraday la van utilitzar en els seus experiments.

No va ser fins al 1950, quan es va descobrir que també hi havia peixos amb òrgans electroreceptors.

Actualment hi ha classificades unes 250 espècies de peixos elèctrics repartides per tot el món. Dintre de les quals hi ha una gran diversitat.

Algunes utilitzen l’electricitat com una arma, ja sigui per caçar o per defensar-se, arribant a produir descàrregues de voltatges considerables (600V en l’anguila elèctrica).
Un fet destacable és que per aconseguir alts voltatges els peixos de riu han de connectar en sèrie les columnes de eletroplaques degut a l’alta resistivitat de l’aigua dolça, en canvi les espècies marines connectant-les en paral·lel els és suficient.

Altres peixos han desenvolupat la capacitat de electrolocalització, comunicació senzilla, arribant utilitzar l’electricitat per a l’aparellament.

Algunes d’elles han estat estudiades les darreres dècades sota la branca de la biologia/Física anomenada electrofisiologia animal.

Una història curiosa que remarca la importància de l’observació de la naturalesa per a fer avançar la ciència.

Jofre Espigulé Pons

Bibliografia:

-El pez elèctrico y el descubrimiento de la electricidad animal. 2007. Chau H.Wu (UAP, Mèxic)

- Altres llibres de Google books.

- Articles de revistes digitals disponibles a la Biblioteca de la facultat.

http://pdfserve.informaworld.com/813694_788671212_789029979.pdf

Reflexionant, la gent es comprèn

2008-11-02T21:46:00.002+01:00

Crec que els dies posteriors a períodes d’excessiva activitat física, psíquica o social, són aquells que et duen a llargues reflexions sobre qüestions essencials de la vida: què hi fem aquí?, Què volem? I cap a on anem?...

Jo crec que, en última instància, tots tenim els mateixos interessos de fons. I aquests no són altres que omplir els buits que tots portem a dins.El problema és que hi ha infinits camins que aparentment et porten a la seva consecució. N’hi ha molts que són tortuosos i requereixen molt d’esforç i sacrifici per tal d’aconseguir l’anhelat èxit que creus que t’omplirà. Altres són plens de plaers mundans que no et permeten avançar. En alguns camins apareixen enemics rere enemics i tot sembla ser una lluita eterna. En d’altres només hi ha gent en perill que has de salvar. O molts, simplement, són laberíntics, perversos i confusos, amb lo qual t’acaben fent perdre l’esperança, la identitat i els valors.

Però, n’hi ha un! Que ah! Nois! Aquest camí pel simple fet de fer-lo ja ets feliç. Perquè és preciós! Hi regne una harmonia sotil, però sublim. Cada passa que fas et dóna més energia. No hi ha enveges, ets amic de tothom, no hi ha prejudicis, no hi ha frustracions i es descobreixen coses noves gairebé cada dia perquè la creativitat i la imaginació positiva hi són presents.
Tots els camins no són altra cosa que metàfores de la vida i l’actitud que un té vers aquesta mateixa. Perdre’s és molt fàcil. Cal ser bon observador, perquè els camins es creuen multitud de vegades. Jo sóc partidari d’un destí marcat, però un destí marcat en cada un dels camins, som nosaltres els responsables d’escollir el camí a seguir. Però seguir el teu destí mai és senzill.Així doncs, el destí del món dependrà de la superposició de destins de cada un de nosaltres. Escull un bon destí i el destí de tots serà una mica millor!

Bé, només volia reflexionar una mica, dialogar amb mi mateix. I perquè no, compartir amb vosaltres algunes idees que em passen pel cap. S’accepten crítiques i opinions, si poden ser constructives millor que millor.

Salut i sort amb el vostre camí!

Jofre

PD: A la foto surto jo mig engolit per les roques idíl·liques del cap de Creus. (és d'una excursió que vaig fer fa dues setmanes amb el meu pare i germanets)

Siddharta- Hermann Hesse

2008-09-21T20:10:00.005+02:00

Govinda replicó:
-Pero, lo que tú llamas «objeto», ¿es realmente algo que tiene sustancia? ¿No se trata sólo de un engaño de Maja: únicamente imagen y apariencia? Tu piedra, tu árbol, tu río..., ¿son realidades?

-Tampoco eso me preocupa mucho -repuso Siddharta-. ¡Qué más da que las cosas sean engaños o no! Y si lo son, también yo lo seré entonces, y de ese modo nunca me importará. Este es el motivo que me obliga a tenerles tanto aprecio y veneración: son mis semejantes. Por ello puedo amarlos.
»Y ahora voy a exponerte una teoría de la que te vas a reír: el amor, Govinda, me parece que es lo más importante que existe. Penetrar en el mundo, explicarlo y despreciarlo, puede ser cuestión de interés para los grandes filósofos. Pero para mí, únicamente me interesa el poder amar a ese mundo, no despreciarlo; no odiarlo ni aborrecerme a mí mismo; a mí sólo me atrae la contemplación del mundo y de mí mismo, y de todos los seres, con amor, admiración y respeto.

Per una consciència sostenible

2008-09-13T17:44:00.014+02:00

Discurs de Seattle, cap de la tribu Duwamish
(Estat de Washington, 1885)
“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. El gran cabdill ha dit també unes paraules d'amistat i de pau. Està molt bé de la seva banda, ja que nosaltres sabem que a ell no li cal la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l'home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió."

"Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l'aire, l'escalf del nostre sòl? No ens en sabem avenir. Nosaltres no posseïm pas l'aire vibrant ni l'aigua que clapoteja; ¿com, llavors, ens els podeu comprar? Quan arribi l'hora, prendrem la decisió que fa al cas. Però això no serà fàcil. Ja que per a nosaltres aquesta terra és sagrada. Gaudim molt en els nostres boscos. La nostra vida és diferent de la vostra. L'aigua guspirejant que s'esmuny pels rierols i rius no és pas simplement aigua per a nosaltres, sinó la mateixa sang dels nostres avantpassats. Si us venem la terra, heu de pensar molt bé que per a nosaltres és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l'aigua límpida del llac relata els esdeveniments del passat del meu poble. El murmuri de l'aigua és la mateixa veu dels pares del meu pare. Les rieres són les nostres germanes, apaivaguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nodreixen els nostres infants. Les cendres dels nostres avantpassats són sagrades. Llurs tombes són un sòl que és sant, així com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Aquesta part de la terra és per a nosaltres una terra santa. Ja sabem que els homes pàl·lids no comprenen la nostra manera de viure. Per a ells, un tros de terra és idèntic a un altre, perquè és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calgui. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga. I quan l'ha conquerida, se'n va lluny. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus avantpassats i l'heretatge dels seus fills. Considera la seva germana terra i el seu germà aire com dues mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seva voracitat li farà devorar tot el que existeix a la superfície de la terra i, darrera d'ell, no deixarà més que un desert."

"Jo no sóc sinó un salvatge i no comprenc. He vist milers de búfals morir al prat, abandonats per l'home blanc que els havia batut d'un tren estant que rodolava. No sóc més que un salvatge i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d'acer que escupen fumera són més importants que els búfals que nosaltres no matem sinó per sobreviure."

"Que esdevindrà a l'home sense els animals? Quan ja no hi haurà animals, l'home morirà amb un gran sentiment de solitud. El que ocorre als animals ben aviat succeeix a l'home. Totes les coses tenen relació. Allò que s'escau a la terra, arriba als fills que poblen aquesta terra. Heu d'ensenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran és compost per les cendres dels nostres avantpassats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los que si l'home escup a la terra, és damunt d'ell mateix que escup."

"Això ho sabem: tot es correspon, com la sang que lliga una família. Tot pertany a tot. L'home no ha teixit la trama de la vida, no n'és sinó un fil."

"Ens esforçarem per comprendre com és que l'home blanc vol comprar la nostra terra. Que és, doncs, el que l'home blanc vol comprar?, em pregunta el meu poble. És tan difícil de comprendre per nosaltres! Com podem comprar o vendre l'aire, l'escalf de la terra, la rapidesa de l’antílop? Com podem nosaltres vendre-us aquestes coses i com podeu vosaltres comprar-les? ¿Tindreu el dret de fer tot el que voldreu de la terra, simplement perquè l'home roig haurà posat la seva signatura sobre un parrac de paper i l'haurà donat a l'home blanc?"

"Acceptarem la vostra oferta de retirar-nos a una reserva que haureu destinat al meu poble, per consideració. I allà podrem viure en pau i en l'isolament. No té pas gaire importància l'indret on passarem els nostres últims dies. Els nostres infants han vist el seu pare rebolcat per la derrota. Els nostres guerrers han conegut la vergonya de la desfeta i llurs dies han esdevingut buits, tant, que emmetzinen els seus cossos amb aliments ensucrats i begudes fortes. És indiferent l'indret on passarem els nostres darrers dies. No serem pas gaire nombrosos. D'aquí a uns pocs hiverns ja no restarà un sol infant de les nostres grans tribus que han viscut en petites colles en aquesta terra, dins aquests boscos, i no hi haurà ningú per plorar damunt les tombes del nostre poble que fou tan puixant com el vostre."

"I, per que caldria plorar la desaparició del meu poble? Les tribus són compostes d'éssers humans. I res més. Els homes van i vénen com les ones de la mar. I l'home blanc serà també anorreat i potser més de pressa que les altres races. Si empastifeu el vostre campament, morireu dins la vostra pròpia brutícia. I desapareixereu dins el foc, encès per la força del Gran Esperit que us ha menat a aquest país i us ha fet amos d’aquesta terra i de l'home roig. Aquesta trista fi, és per a nosaltres un misteri, car no arribem a comprendre per que els búfals són destrossats, els cavalls salvatges domats; per que els indrets més llunyans dels nostres boscos són envaïts per una superpoblació d'homes."

"On són els matolls, els plançons? Desapareguts! On és l'aire? Desaparegut! Hem de dir adéu als poltres ràpids i a la caça. Què significa això? Això significa la fi de la vida i el començament de l'extinció."

"Jo no ho comprenc. Els nostres camins són molt diferents dels seus. La vida de les vostres ciutats fa mal als ulls de l'home pell roja. Però potser és perquè aquest pell roja no és sinó un salvatge que no comprèn res de res. A les ciutats de l'home blanc no hi ha cap indret on reposar. Cap lloc on l'home pugui, a la primavera, sentir com s'obren les gemes i el vol dels ocells. Aquest rebombori de les vostres ciutats em fa mal a les orelles. I, quin sentit li resta a la vida de l'home quan ja no pot sentir l'ulular de l’òliba a la nit, el raucar de les granotes en el canyar al capvespre? No sóc més que un pell roja, sóc un animal. Un indi estima el dolç murmuri del vent damunt del llac i li agrada la flaire del vent purificat per la pluja del migdia que li duu l'olor dels avets."

"L'aire és preciós per a l'home de pell roja, perquè tot es reparteix el mateix aire, els animals, els arbres, els homes; tot participa del mateix aire. L'home blanc no fa cabal de l'aire que respira. Quan un home fa temps que s’està morint, ja no reacciona si respira un aire malsà."

"Si venem la nostra terra, heu de tenir en compte que per a nosaltres l'aire és preciós, que l'aire aporta la vida a tot allò que es troba damunt el nostre sòl. El vent, que ha donat al meu avi el seu primer alè de vida, igualment s'ha endut el seu últim sospir. I el mateix vent ha de donar l'esperit de la vida als nostres infants. Si decidim d'acceptar la vostra oferta, hi posem una condició: cal que l'home blanc consideri com a germans seus els animals d'aquesta terra."

"El Gran Esperit us ha donat el domini sobre els animals, els boscos i, amb una intenció particular, també sobre l'home roig. Però el vostre destí és un misteri per a l'home roig. Potser us podríem comprendre si sabéssim d'on treu els seus somnis l'home blanc. De quines promeses, de quines esperances nodreix els seus infants durant les llargues vetlles d’hivern? Quines visions grava en llurs cors a fi que, plens de desig, esperin el demà? Però nosaltres som uns salvatges. Els somnis de l'home blanc ens són amagats."

"Quan l'últim home de pell roja haurà desaparegut d'aquesta terra, quan no serà més que una ombra el seu record, com el d'un núvol que passa sobre el prat, llavors encara aquestes riberes i aquests boscos seran habitats pels esperits del meu poble. Perquè nosaltres ens estimem aquest país com el nadó els batecs del cor de la seva mare. Si us venem la nostra terra, estimeu-la com nosaltres l'hem estimada. Tingueu-ne cura com nosaltres n'hem tingut cura."

"Però nosaltres sabem una cosa: el nostre Gran Esperit és el mateix que el vostre Déu i aquesta terra li és preada. L'home blanc no es pot escapolir de la sort de tots. Potser a fi de comptes serem, tanmateix, tots germans. Un dia ho veurem."

"Els homes blancs no han estimat mai la terra, els arbres, els animals. Quan nosaltres, els indis, matem per obtenir carn, ens ho mengem tot perquè respectem l'animal que hem abatut. Quan arrenquem arrels, fem petits forats. Quan cremem l'herba per mor de les llagostes, no destruïm res. No emprem més que fusta morta. Fins i tot en els boscos més espessos no abatem mai un arbre. Però l'home blanc conrea la terra, capgira i atropella els arbres, ho mata tot. L'arbre diu: "No ho facis. Això fa mal. No em facis mal". Però ells l'aterren a cops de destral i l'esmicolen. L’Esperit d'aquesta terra els abomina. Extirpen els arbres del sòl fins a la darrera arrel. L'indi s'esforça a no fer mal a res ni a ningú, però els homes blancs ho destrueixen tot."

Dr. Henry A. Smith, 1887.
Discurs atribuït al cabdill indi Seattle (1855).

Són fractals els llamps? Quina mena d’ordre i estructura hi podem trobar?

2008-08-20T12:59:00.001+02:00

"els núvols no són esferes, les muntanyes no són cons, les costes no són cercles ni els llamps viatgen en línia recta..."
Benoît B. Mandelbrot

Des del començament de la creació de la ciència a Grècia, com a cos de doctrina que pretenia explicar l’ésser i el comportament del nostre univers, la cultura occidental s’ha vist atrapada per la Geometria Euclidiana en l’explicació per a tot tipus de fenòmens. El món platònic, el món de les idees, era l’univers, on aquestes formes euclidianes, formes perfectes, estaven com a ideals. Per a Plató l’univers dels humans es caracteritzava per la imperfecció; l’univers real, doncs, era una imatge imperfecta basada en les formes de la geometria d’Euclides.

Encara als nostres dies, la cultura i la forma de fer de l’home segueixen intentant canviar el que ens dóna la natura per altres ideals. L’ús de la geometria Euclidiana per a modelar la natura, és en molts casos inadequat perquè la natura no s’ajusta a ser explicada amb aquesta geometria. La ciència, posava en dubte a la pròpia natura en lloc de la geometria utilitzada. No es creia possible un error en la geometria, sinó que era la natura la que no era adequada, la que no tenia un esquema definit.

Així doncs, moltes formes de la natura, malgrat la impressió de desordre que causen, en molts casos hi ha un ordre intrínsec quasi geomètric que els atorga racionalitat. Aquesta forma amb racionalitat es podria definir com el que entenem avui per fractal.

Benoît Mandelbrot, considerat el pare de la geometria fractal, els definí de la següent manera:

“forma molt irregular o extremadament interrompuda i fragmentada, sigui quina sigui l’escala d’observació, que conté elements distintius”

Bàsicament una figura fractal es caracteritza per tenir tres propietats:

-autosemblança: les parts s’assemblen al conjunt, per cada ramificació d’un llamp podem observar un nou llamp.

-dimensió fractal: es caracteritza per ser una dimensió no entera, per exemple si una línia té dimensió 1 i un pla té dimensió 2 una línia que es rebregui sobre un pla però no arribi a emplenar-lo tindrà per exemple dimensió 1,833...

-caos determinista: es pot resumir bàsicament amb una extremada sensibilitat a les condicions inicials, és a dir mai podrem fotografiar dos llamps idèntics.

Abans d’atacar l’estructura fractal dels llamps hem d’observar la creació de fractals físics per un procés anomenat DLA que vol dir Agregació per difusió limitada (que es caracteritza per tenir dimesnsió fractal 1,6 més que una simple línia recta 1D i menys que un pla 2D). Hi ha diferents processos i els més coneguts són els originats per un senzill circuit amb un ànode i un càtode submergits en una solució de sulfat de coure o zinc on es forma una estructura dendrítica per electrodipositació, i una altre procés és el que es duu a terme per la ruptura dielèctrica degut a la alta tensió aplicada a materials no conductors com la fusta, acrílics o l’aire en el cas dels llamps. Les formes que en sorgeixen s’anomenen figures de Lichtenberg amb nom del primer científic que les estudià.

Aquesta és la figura que es pot observar quan cau un llamp sobre un camp de golf... i aquesta altra quan cau sobre una persona. (90% de possibilitats que sobrevisqui)

Per altra banda cal afegir que no només en fenòmens elèctrics naturals podem trobar figures fractals. Les plantes i arbres tenen estructura fractal, el relleu terrestre és fractal, el sistema circulatori animal, etc. Els fractals ens demostren visualment la relació entre les estructures matemàtiques abstractes i la realitat de l’univers i la natura. I ens permeten de veure la complexitat del caos interaccionant amb l’ordre.

Bernat Espigulé Pons

Observant el laberint geomètric de la natura

2008-07-08T14:24:00.003+02:00

http://rapidshare.com/files/276962037/Observant_el_laberint_geom__tric_de_la_natura.pdf.html

URL on podeu descarregar el meu treball de recerca BATX per si en teniu curiositat de fer un cop d'ull. Hi han moltes coses que actualment ja no hauria escrit o també n'hauria afegit d'altres.

Proposta cartell FM UAB 07

2008-07-01T21:41:00.001+02:00

Aquí postejo l'escrit adjunt del cartell presentat sense èxit al concurs de cartells de la UAB 07

Univers Artístic de Bellaterra – festa major UAB 07

Aquest serà el nostre primer any a la universitat Autònoma de Barcelona, on hem començat la carrera de Física. Uns estudis de caràcter tècnic i d'investigació. Estudis que tradicionalment es presenten com a oposats als humanístics o als artístics, però que en molts casos la realitat no resulta ser ben bé així. Nosaltres creiem que el camp de la creativitat es múltiple i infinit i que la vessant artística ens ajuda a la vegada a desenvolupar millor la nostra capacitat investigadora en el camp de les ciències.

Dibuixar i pintar i més recentment dissenyar per ordinador d'una manera completament autodidacta han ocupat una bona part del nostre temps lliure. Per això quan ens varen assabentar d'aquest concurs vàrem decidir presentar-nos-hi.

Es tracta d'un cartell que representa l'esperit de la festa major de la UAB, és a dir d'un centre universitari on la recerca del coneixement i del desenvolupament personal pot anar lligat a la diversió i al gaudir de la vida. Tenint en compte aquestes idees bàsiques vàrem pensar en dissenyar una obra en la que els elements formals i simbòlics quedessin representats.

Tal com es pot apreciar hi ha una evident relació entre les columnes en espiral i els cercles concèntrics que es desenvolupen d'esquerra a dreta. Les espiral són elements lligats al creixement en aquest cas acadèmic i òbviament personal. És més, el creixement és vertical, les columnes estan vistes des de sota el que fa més notori la idea de progrés, de superació.

Per altra banda, tenim el fractal de gradients verds que dinamitza l'aspecte festiu. Aquest fractal (generat per ordinador a través d'equacions matemàtiques complexes ) ens permet apreciar la complexitat del caos interaccionant amb l'ordre. Els fractals són un dels llocs on les matemàtiques, la ciència i l'art van junts. I també hi ha qui diu que els fractals i els cercles són l'essència del cosmos. Per tant veiem que aquest fractal és un element clau de la festa major de la UAB.

El grup musical, les figures volàtils, els llamps i les notes musicals que s'expandeixen sobre els cercles, el fractal i les torres introdueixen més dinamisme, moviment i alegria, creant així un conjunt equilibrat entre la idea de formació i la de diversió.

El disseny s'ha realitzat a través del Photoshop CS3, per tant qualsevol modificació prèvia queda oberta al jurat.

Gràcies per escoltar-nos.

JBTWINS

Levitant

2008-06-30T16:59:00.002+02:00

Això és el que sento a hores d’ara. De cop i volta, després d’un mes de colzes i estudis a corre-cuita, s’ha obert un immens cel i mar on el temps sembla no existir. El primer curs de física ja només queda com un record alhora dolç i amarg .Tinc ganes de tirotejar l’Empordà de fotos, fotomuntatges, sortides, festes, lectures, i sobretot amb una sensació d’atemporalitat total!

Enceto aquest blog que, com el seu nom indica Philosophiæ Naturalis, tractarà sobre temes científics, visions personals, reflexions, crítiques, assaigs i debats sobre l'objectivització de la natura-realitat-univers. Concretament tinc pensat dedicar-hi una estona cada cap de setmana capturant en blanc sobre negre alguns pensaments que m'hagin entretingut durant la setmana.

Geonat